Ja estem casats...

Sencillament...

Un dia màgic
Per fi ja ens hem casat, ara ja som marit i muller i realment va ser com en un compte de fades…un meravellós dia en el que tot va sortir meravellosament, només teniu que veure les fotos, son la viva imatge de la felicitat…

La propera crónica, més extensa i més interesant serà la del viatge...

El meu propi canvi radical!!

Tinc el meu blog súper abandonadet…
Però es que les circumstàncies que han esdevingut últimament han estat força absorbents...
Fa poc més d’un mes en Carles i jo estàvem de vacances i el van trucar per telèfon des de la seva feina per dir-li que havia d’anar a una cita a la central, ens varem quedar molt estranyats, no sabíem de que es podia tractar...
Al arribar el dia senyalat en Carles va anar a la reunió que hi tenia prevista, quina va ser la nostra meravellosa sorpresa quan varem saber que el què volien era proposar-lo per un càrrec amb més responsabilitat, mes sou, dietes...molts avantatges hi una nova destinació...
Aquí es on arribem al canvi de vida, ja que ens anem a viure a Mataró, deixarem la nostra estimada Cerdanya per emprendre un nou camí, un nou camí ple de reptes, amb moltes coses noves i amb molts canvis en el nostre ritme de vida...
Us enyoraré molt a tots, els amics, les muntanyes, el cel, les olors, la neu, l’hockey gel i les meves companyes d’esport...aquí deixo una part del meu cor, sempre hem sentiré una miqueta Cerdana, encara que no hi hagi nascut...
Ara es moment de mirar endavant, de seguir caminant cap al futur, ja que d’aquesta terra m’emporto el millor, en Carles, ja ens queden poc més de quatre mesos per que ens casem i cada dia que passa hem dono més compte del que l’arribo a estimar i que vull estar al seu costat, sigui on sigui, amb ell hem sento a casa...
Seguiré el meu camí i ho compartiré amb tots vosaltres, tots els que vulgueu entrar dintre d’aquet petit mon...

PER QUE EL FEM PATIR TAN?

L’altre dia gairebé s’hem surt el cor de lloc veient les noticies, els incendis forestals de Grècia son un desastre natural, el problema es que no es un desastre natural com un tornado o un tsunami, no, es un desastre provocat per la ma de l’home, com a molts altres llocs que passa exactament el mateix, fins quan? Fins que ja no quedi rés per cremar, fins que ens ofeguem per la falta d’oxigen? Fins que el que fem se’ns torni en la nostra contra?, de veritat que jo no ho entenc, cada dia que passa ens intentem conscienciar una miqueta més que el nostre planeta necessita un descans, necessita que posem de la nostra part per que el ritme de vida que portem als països desenvolupats sigui un ritme sostenible, i quan veig aquestes coses, s’hem trenca el cor, realment hi ha gent que no hi pensa en el nostre planeta, només pensen en fer diners i com més diners millor, passant per sobre del que sigui, del planeta, de vides humanes...per favor, es indignant, hem fa venir uns instints molt i molt primitius de conservació, hem fan venir ganes de plorar desconsoladament, com pot haver encara gent amb aquestes mentalitats tan i tan egoistes....
En el meu mon, aquesta mena de gent, faria ja molt i molt de temps que s’haurien extingit...per desgracia el meu mon, no es un mon real....

ENS CASEM!!!

Com ja molts sabeu, el dia 26 de Febrer del 2008 en Carles i jo ens casem, jo no creia en els comptes de fades fins que el vaig coneixer...La veritat es que el casar-me no era una de les meves prioritats, realment no m'ho havia ni plantejat, pro ara, hem fa molta il·lusió, i realment espero que sigui un dia inolvidable, sera un casament molt sencillet, com a molt serem uns 30 convidats, els més íntims, a Montserrat, un espai màgic en sí mateix, per mi es un lloc molt i molt especial, hem recorda a una persona molt important per mi, que ja no està entre nosaltres, el fet de fer-ho allà es un petit homenatge...ja que si no fos per aquet sentiment, segurament ens hauriem casat per el jutjat, no ho se, pero havia de ser algo diferent, especial...i ho serà!!després anirem a dinar a un lloc molt i molt maco, que crec que deuen cuinar molt i molt bé, ja que encara no hem anat a povar-ho i no ho sabem...pro segur que es maravellós, es el restaurant Villavallbona, a Monistrol de Montserrat, es un lloc molt íntim, molt acollidor, te vistes a Montserrat, així hi estarem tot el dia ben aprop...
L'altre dia, el 11/08/07, vaig anar a emprovar-me els primers vestits, sí, sí, de princeseta total, jeje, qui m'ho havia de dir...vaig anar a Pronovies, va ser un moment de "pepona" total, pro realment s'he queia la baba, hem vaig enamorar d'un vestit molt maco, del que no dire rés, per si el Carles li dona per visitar el meu blog, jeje...
Poc a poc anirem ultimant tots els detallets per aquet dia...només espero que vagi tot bé, i que junts, amb molt d'amor i una miqueta d'esforç i constància arribem molt i molt lluny...
Ja us aniré explicant les últimes novetats...

COMUNICACIÓ

Hola a tots els que hem llegiu, aquets dies he tingut una parada obligada, ja que hem va donar una tendinitis a la ma i no he pogut escriure, pro poc a poc sembla que hem vaig recuperant...Han estat uns dies durs, ja que no he pogut fer rés, menteixo, he pogut llegir...
He començat a llegir un llibre que parla de la programació neuro lingüística, es molt interessant, ja que explica els principis de la comunicació, detalls dels que no ens adonem, ajuda a entendre millor el nostre entorn, i a gaudir d’una millor comunicació en el dia a dia.
La veritat es que es un tema molt interessant, ja que si les persones ens comuniquéssim més i millor, el mon podria començar a girar cap a un nou devenir, molt més tolerant i més ric, ric en el sentit de les persones, ja que al poder entendre millor el que ens envolta, ens faria sentir més bé i d’aquesta manera la roda giraria de manera harmoniosa i seria molt més senzill fer d’aquet mon un nou mon, jo en el meu petit univers començo a practicar poc a poc els meus nous coneixements, i espero ser cada dia una mica millor...
Us recomano que llegiu sobre aquet tema, als que us agrada la comunicació, us encantarà, fins aviat...

I DESPRÉS, QUÉ?

Avui m’he aixecat un tant melancòlica, i un pel filosòfica, últimament m’he aficionat a mirar una sèrie que fan els dimecres a la nit, “Entre fantasmas”, i hem fa pensar, no en que existeixin els fantasmes tal i com els descriu en aquesta sèrie, pro en que realment pot haver alguna cosa més, jo crec en la teoria de que gran part de nosaltres es energia, i l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma, en aquet cas tindria la seva lògica, després de tot seriem alguna cosa, diferent, pro viva o si més no present...
Realment es un tema apassionant si te’l mires amb ulls crèduls i amb ulls de voler descobrir els misteris de la vida, a mi m’agradaria pensar que hi ha alguna cosa més, pensar que amb la mort no s’acaba tot, sinó que es passa a un altre nivell, se que es impossible intentar descriure el que pot ser que ens esperi després, són teories sense cap mena de fonament, ja que no m’ha passat mai i he pogut tornar per explicar el que passa...hi ha moltes persones que han viscut situacions extremes, que han estat clínicament mort durant alguns minuts...i gairebé sempre coincideixen a dir que hi ha un túnel amb una llum molt brillant al fons, pro podria ser alguna mena de reacció química del propi cos...no ho se....realment de saber no se rés, pro sí que se el que m’agradaria que fos, m’agradaria que realment en el moment de morir et retrobessis amb els teus essers estimant que ja eren morts, no com els recordaves poder en vida, pro que d’alguna manera es pogués reconèixer l’energia, que seguis fluint fins a trobar un bon lloc per estar-s’hi una temporadeta, m’agradaria que realment la teoria de la reencarnació fos certa, ja que tindríem una nova oportunitat de viure, viure es una sensació meravellosa, sentir-se viu es un dels plaers mes basics que poden existir, per això en el meu mon, l’energia seguiria fluint per sempre més, passant per diferents formes, per vides diferents, un mon sense fi....

PUIGCERDÀ, AIRES DE FESTA

Després de celebrar la berbena de St. Joan, amb la que donem la benvinguda a l’estiu, els pobles de Catalunya es vesteixen de festa, celebrant les seves festes majors, i com no podia ser d’una altre manera a Puigcerdà també...Ja arriba la festa major del Roser 2007, a partir del dijous dia 12 de Juliol i fins el dilluns dia 16 de Juliol, el poble es vesteix de festa, s’engalana amb el seu envelat, la fira, les músiques del mon...es poden realitzar un munt d’activitats, de molts estils diferents, per a tots els gustos i totes les edats...
Per començar podem anar al teatre, a fer uns riures amb els monòlegs de la companyia teatral autòctona de Puigcerdà, que tot s’ha de dir, ho fan molt i molt bé, després podem anar a escoltar la música dels Pets, a l¡envelat, gaudir de les Batukades i els passa carrers que encara que no vulguem ens faran moure l’esquelet, podrem prendre rom cremat tot escoltant les havaneres a l’envelat, pujar a les atraccions de la fira, veure l’espectacle del patinatge artístic o el de les majorets o tots dos...i moltes coses més, la veritat es que si teniu ganes de gaudir, es un dels moments més macos de l’estiu en el nostre poble, Puigcerdà, un moment ple de gresca, xerinola, música, ball, espectacles...i sobretot bona gent i molt bon ambient, jo no penso faltar!!!!
Fins aviat...