PER QUE EL FEM PATIR TAN?

L’altre dia gairebé s’hem surt el cor de lloc veient les noticies, els incendis forestals de Grècia son un desastre natural, el problema es que no es un desastre natural com un tornado o un tsunami, no, es un desastre provocat per la ma de l’home, com a molts altres llocs que passa exactament el mateix, fins quan? Fins que ja no quedi rés per cremar, fins que ens ofeguem per la falta d’oxigen? Fins que el que fem se’ns torni en la nostra contra?, de veritat que jo no ho entenc, cada dia que passa ens intentem conscienciar una miqueta més que el nostre planeta necessita un descans, necessita que posem de la nostra part per que el ritme de vida que portem als països desenvolupats sigui un ritme sostenible, i quan veig aquestes coses, s’hem trenca el cor, realment hi ha gent que no hi pensa en el nostre planeta, només pensen en fer diners i com més diners millor, passant per sobre del que sigui, del planeta, de vides humanes...per favor, es indignant, hem fa venir uns instints molt i molt primitius de conservació, hem fan venir ganes de plorar desconsoladament, com pot haver encara gent amb aquestes mentalitats tan i tan egoistes....
En el meu mon, aquesta mena de gent, faria ja molt i molt de temps que s’haurien extingit...per desgracia el meu mon, no es un mon real....