jueves, 19 de julio de 2007

COMUNICACIÓ


Hola a tots els que hem llegiu, aquets dies he tingut una parada obligada, ja que hem va donar una tendinitis a la ma i no he pogut escriure, pro poc a poc sembla que hem vaig recuperant...Han estat uns dies durs, ja que no he pogut fer rés, menteixo, he pogut llegir...
He començat a llegir un llibre que parla de la programació neuro lingüística, es molt interessant, ja que explica els principis de la comunicació, detalls dels que no ens adonem, ajuda a entendre millor el nostre entorn, i a gaudir d’una millor comunicació en el dia a dia.
La veritat es que es un tema molt interessant, ja que si les persones ens comuniquéssim més i millor, el mon podria començar a girar cap a un nou devenir, molt més tolerant i més ric, ric en el sentit de les persones, ja que al poder entendre millor el que ens envolta, ens faria sentir més bé i d’aquesta manera la roda giraria de manera harmoniosa i seria molt més senzill fer d’aquet mon un nou mon, jo en el meu petit univers començo a practicar poc a poc els meus nous coneixements, i espero ser cada dia una mica millor...
Us recomano que llegiu sobre aquet tema, als que us agrada la comunicació, us encantarà, fins aviat...

2 comentarios:

A R I A D N A • S I T J À dijo...

Hola Noe,

Torno a ser l'Ariadna. Aquesta ara ja usual lectora del teu blog i que de tant en tant hi deixo la meva empremta, tot i mantenir-me en la invisibilitat.

Des del meu punt de vista el tema de la psique i de les relacions que s'estableixen entre semblants és apassionant. Realment si et mantens en un segon pla, en el pati de butaques, i relaxadament observes amb gran atenció l'espectacle que se't ofereix, sense perdre detall algun del que s'estableix al teu entorn pots aprendre moltíssim. Sense obrir la boca i només contemplant. Posteriorment, tot el que t'hagi ensenyat l'entorn et servirà moltíssim per moure't més astutament i tenir més probabilitats d'èxit en les relacions que estableixis.

Tot i que el que he escrit anteriorment ho crec fermament, també crec que tots hauríem de tenir la capacitat de ser més analítics amb nosaltres mateixos. I si fessim l'exercici de passar pel sedàs les nostres propies paraules i els nostres actes només el 25% de les vegades que fem o diem?? Tot seria més fàcil.

La gent és renconiosa amb l'entorn i jutja despietadament les actituds dels altres, sense saber, perquè tampoc els interessa, perquè aquell/aquella ha fet o dit allò. Ara bé, i quan es tracta d'un mateix?? No som pas diferents del reste, però sempla que se'ns oblidi. En aquest cas, no sé sota quin concepte, ens creiem amb tots els drets i cap deure. En aquest cas no hi ha sedàs.

Durillo però real.

Cuida't i salut,

Ariadna

LOKEITOR dijo...

Hola Ariadna, que tal?
Realment tens tota la rahó, on realment ahuriem de mirar avanç de fer cap mena de crítica, ahuria de ser dins nostre, pro com bé has dit, això ens costa molt, es més fàcil criticar cap a fora que cap a dintre, pro es important admitir-ho, jo penso que en el moment que prens conciencia d'un defecte, aquet poc a poc va desapareixent, ha de ser una conciencia real, no un sí, sí, pro no ho veig clar...gracies per participar en el meu blog, es un plaer tenir-te per aquí, espero que algun dia ens poguem coneixer personalment i possar en pràctica la nostra comunicació, una abraçada.