I DESPRÉS, QUÉ?

Avui m’he aixecat un tant melancòlica, i un pel filosòfica, últimament m’he aficionat a mirar una sèrie que fan els dimecres a la nit, “Entre fantasmas”, i hem fa pensar, no en que existeixin els fantasmes tal i com els descriu en aquesta sèrie, pro en que realment pot haver alguna cosa més, jo crec en la teoria de que gran part de nosaltres es energia, i l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma, en aquet cas tindria la seva lògica, després de tot seriem alguna cosa, diferent, pro viva o si més no present...
Realment es un tema apassionant si te’l mires amb ulls crèduls i amb ulls de voler descobrir els misteris de la vida, a mi m’agradaria pensar que hi ha alguna cosa més, pensar que amb la mort no s’acaba tot, sinó que es passa a un altre nivell, se que es impossible intentar descriure el que pot ser que ens esperi després, són teories sense cap mena de fonament, ja que no m’ha passat mai i he pogut tornar per explicar el que passa...hi ha moltes persones que han viscut situacions extremes, que han estat clínicament mort durant alguns minuts...i gairebé sempre coincideixen a dir que hi ha un túnel amb una llum molt brillant al fons, pro podria ser alguna mena de reacció química del propi cos...no ho se....realment de saber no se rés, pro sí que se el que m’agradaria que fos, m’agradaria que realment en el moment de morir et retrobessis amb els teus essers estimant que ja eren morts, no com els recordaves poder en vida, pro que d’alguna manera es pogués reconèixer l’energia, que seguis fluint fins a trobar un bon lloc per estar-s’hi una temporadeta, m’agradaria que realment la teoria de la reencarnació fos certa, ja que tindríem una nova oportunitat de viure, viure es una sensació meravellosa, sentir-se viu es un dels plaers mes basics que poden existir, per això en el meu mon, l’energia seguiria fluint per sempre més, passant per diferents formes, per vides diferents, un mon sense fi....