Avui es un bon día per començar a descobrir el meu mon, hem sento com una nena petita que camina per primera vegada, no en sap, pro tot i així ho intenta...m'agradaria parlar de les coses maravelloses que te la vida, de la maravellosa sensació que produeixen les petites coses, si aprenem a disfrutar-les...ara mateix estic esmorçant, m'estic prenent un delicios te verd, i estic disfrutan del fet maravellós que en el meu lloc de treball disfruto de les vistes de la Massella, el Cadi...al cel hi han unes pincellades de núvols, els arbres estan quiets, sembla que prenen el sol, o potser es que encara dormen...es un bon dia...Aquet matí, he tingut un petit moment maravellós, quan en Carles s'ha llevat i m'ha fet una abraçada, han sigut uns segons, pero cada cop que els recordo hem sento en pau, les seves abraçades hem donen esperança, pau, hem fan sentir que tot està bé, que el mon es un lloc maravellós, un lloc per el que val molt la pena lluitar, en el meu mon, en Carles es el Rey d'un castell, fort, bondados, pacient, un Rey que defensa els seus amb coratge, un Rey amb poders màgics, que es capaç de fer que els que l'envolten se sentin bé, amb poders per curar les ferides que no es veuen, les ferides de l'anima i jo tinc el privilegi de viure amb ell en aquet maravellós castell, que està ple d'amor...
En aquet mon fantastic, hi han moltes persones especials, amb poders maravellosos, encara que molts d'ells encara els tenen que descobrir, jo mateixa encara desconec el meu poder, no se quines coses maravelloses soc capaç de fer, pro espero que amb l'ajuda de tots vosaltres ho pugui descobrir, de moment seguire disfrutant d'un moment maravellós i de les petites coses que moltes vegades per les preses s'ens passen de llarg...
No deixeu que us passin de llarg, ja que un cop han passat, no es tornen a repetir mai més....
Fins aviat...
Disfruteu del día...
3 comentarios:
Bon dia Noe,
Em dic Ariadna i sóc amiga de la Mun, no ens coneixem, però...he entrat al blog de la Mun i d'aquest he passat al teu.
Primer de tot felicitats pel teu blog, jo encara no hi he fet front a aquest aspecte del mon de les tecnologies, potser algun dia tindre el meu raconet...no sé.
Referent al teu relat d'avui...a aquesta gent amb poders especials, són els que jo des que era moooolt menuda anomeno herois i heroïnes. M'explico, confosos amb la resta de la humanitat hi ha personatges extraordinaris. Cadascun d'ells té una virtut diferent dels altres i la porten en secret. Tant sols la deixen veure en moments puntuals i decisius. Recodes Superman o Spiderman? Ells són, (perquè encara són) éssers que donen els bons resultats en els moments adequats i en les dosis adequades, ni abans ni després. Posteriorment es tornen a retirar i segueixen fent la seva vida diàriament com si d'un/una mortal més es tractés.
Tant sols es tracta de donar un cop d'ull al teu entorn i t'adonaràs que estàs envoltada d'aquests gegants, n'hi ha molts més dels que et creus.
Em prenc la llibertat de donar-te un consell, quan en descobreixis algun fes veure com si res, com si la cosa no anés amb tu. Sobretot guarda'ls el secret i disfruta tant com puguis de la seva companyia, escoltal's i aprèn, perquè tenir accés a aquests prsonatges és un privilegi que et brinda aquest mon meravellós.
Bé, aquí ho deixo, si tens interès en la meva teoria dels FANTÀSTICS en parlem tranquilament algun dia...i mooolta sort amb el teu nou blog.
Ari
Moltes gracies, m'encanta la teva teoria, sí que es veritat que hi han molts més dels que podem imaginar, en realitat crec que tota la gent amb suficient bondat de fer alguna cosa desinteresadament, segur que en algun moment de la seva vida serà un heroi per algú, gracies per visitar-me i per el teu missatge, m'encanta, ja en seguirem parlant, una abraçada, fins aviat...
Quina teoria més fantàstica Ari. Sembla una mica això dels Herois, aquesta sèrie que fan a Tv3 que jo acbo de descobrir... en volia parlar al meu blog ...
bon finde!
Muah
Mun
Publicar un comentario